Als companys del PSOE de Cabanes

En el ple del passat dissabte a Cabanes, després de la meu intervenció contrària a l’adjudicació del PAI Mundo Ilusión a Marina d’Or, vaig haver de suportar una intervenció patètica i molt desagradable per part de la regidora del PSOE, Teresa Sidro. La defensa del PAI i de Marina d’OR, i l’atac contra la meua persona no el va tindre que protagonitzar el PP; com seria obvi, sinó la cap de llista del PSOE.
Amb qualificatius tals com si jo era una mala persona, mentides bastardes com ara atacs contra la seua persona quan estava en dol per la mort de seu espòs i provocacions sobre respostes judicials a les nostres denúncies, i advertiments xulescos de que mentre ella estiguera en política jo no anava a ocupar l’alcaldia.
Òbviament, amb el discurs radical ( i necessari), que té EU a Cabanes, no aspirem ni de lluny a l’alcaldia, sinó a que hi haja una veu útil i eficaç en la denúncia dels “compadreos” i xanxullos que a l’hora de la veritat s’apanyen entre uns i un altres. A nosaltres, en canvi, si ens agradaria poder posar un alcalde del PSOE, en un govern de l’esquerra plural.
Qui ha atorgat l’alcaldia a Sidro, quan la va obtindre, va ser Esquerra Unida. Possiblement no recorda que el 1991, va ser un govern PSOE-EU, el qual li va donar l’alcaldia. Potser tampoc recorda com la campanya electoral del 94, la va centrar a desprestigiar i mofar-se el que aleshores havia estat fidel tinent d’alcalde per part d’EU. Va aconseguir l’alcaldia a costa de fogacitar a EU, de no massa boenes maneres. Però, per alguna cosa serà, el poble no li va tornar a donar la confiança a partir d’aquell moment; el govern de majoria absoluta va acabar amb les bones formes i racionalitat del govern local PSOE-EU.
La lleialtat i compromís d’EU amb el poble de Cabanes ha estat sempre el mateix, i tot i la prepotència de la cap de llista del PSOE, sempre havíem cregut, i continuem pensant que era millor un govern “progressista”, encara que aixó suposara la nostra desaparició del consistori, que no un govern del PP. HI ha gent en la que es impossible parlar i conversar si no tens el seu personalíssim punt de vista, que es creu que sempre té la raó, i que qui s’equivoca és el poble i no hom.
I eixa aposta, dolorosa, va ser la que vam fer al 1999; veient que la presentació d’una candidatura municipal d’EU ho tenia molt just per traure representació municipal, i que de la dispersió del vot progressista podria atorgar l’alcaldia de Cabanes, vam decidir no presentar-nos i ajudar a que el PSOE mantinguera l’alcaldia com a últim recurs ( era la segona vegada que els oferíem fer una llista conjunta, i no acceptaven).
El PSOE, perdia de totes maneres l’alcaldia en favor del PP, i nosaltres ens quedàvem sense representació. La resposta del PSOE va ser culpar a EU de no haver-se esforçat prou per desviar tots els nostres vots cap al seu partit ¿ es podia fer més que sacrificar-se políticament?.

Recorde perfectament com en la pre campanya del 99, el divendres, a partir de les 10 de la nit ( la campanya electoral acabava a les 12 d’eixa nit), els dirigents del PP local, entre ells l’actual alcalde, es van dedicar a repartir porta per porta i en silenci, un pamflet, anònim, amb insinuacions molt greus de corrupció contra Teresa Sidro.
La única persona del poble que públicament va eixir en defensa de Sidro, va ser qui ara escriu aquest escrit, donant la cara i acceptant a anar de testimoni quan així se’m va demanar quan la portaveu del PSOE volia denunciar el fet als tribunals. Era, un favor personal a una persona de la qual tenia gran voluntat personal, estima i admiració més enllà de les adversitats polítiques partidistes del dia a dia.
Els gestos de donar-li l’alcaldia, desaparèixer del mapa per intentar mantindre-la, i donar la cara quan ningú la donava per ella, mai ens han estat agraïts.
No obstant, continuen confiant en els companys del PSOE; i sense tindre nosaltres representació institucional, quan necessitem alguna cosa de l’ajuntament els la demanem, i inclús els fem aplegar alguna moció o petició nostra per a que la defensen en el ple

Aquesta relació es va trencar radicalment a finals de la passada legislatura. En el 2003, EU es posiciona junt als veïns que rebutgen la urbanització de Torre la Sal. El PSOE; com ara en Mundo Ilusión, es veu en la disjuntiva d’un PP en el Govern totalment fragmentat impossible de traure endavant el PAI; en un Ple convocat dues setmanes abans de les eleccions municipals. El PSOE fa un acte públic, obert al poble, per escoltar el que opinen els veïns sobre quina ha ser de la seua postura en el Ple. En aquell acte, sorprenentment per a molts Sidro diu, sense pal•liatius “ que si el resultat de les eleccions era 5+5+1, (s’entén PP,PSOE i EU), el que feia 1 no anava a governar de cap de les maneres. La majoria ho va interpretar com a que no anava a acceptar un govern PSOE+EU, quan en converses privades manteses amb ella i altres regidores, els havíem mostrat la predisposició d’aplegar a un pacte post electoral si es donava la possibilitat, sense nosaltres en cap moment haver-los posat cap contrapartida.

El perquè d’eixe canvi d’actitud el vam entendre de seguida; van aprovar el PAI Torre la Sal, amb un alt grau d’indignació veïnal.
El col•lectiu d’Esquerra Unida a Cabanes es va reunir, i va decidir que calia impugnar el vot de Sidro; els seus familiars eren propietaris de terrenys en el PAI; els regidors del PP que també eren propietaris es van absentar de la votació, mentre que ella va intervindre en el ple, i va reconèixer era propietària tal i com consta en acta, i que li donava igual el que li digueren. ( Exactament el mateix que hem ara quan hem recusat a 2 regidors del PP per estar implicat en l’empresa Marina d’Or)
Vam denunciar el cas davant dels Tribunals, com creiem que era la nostra obligació; eixe ple calia invalidar-lo, no era tant un atac personal contra la seua persona, sinó un intent d’invalidar el seu vot.
Es celebren les eleccions,i la llista encapçalada per Sidro perd un regidor en favor nostre. Sempre han retret que eixe regidor l’hem obtés per les males formes en les que vam fer la campanya, i no han assumit en cap moment el possible error del seu vot. És la gent tant estúpida per deixar-se manipular per nosaltres?. S’han atrevit a dir que nosaltres estàvem molt contents perquè el regidor l’havíem arravatat al PSOE i no al PP...¿ en quin cap cap aixó?
Els tribunals estimen, que tot i manifestat que Sidro tenia interessos en l’adjudicació del PAI, el seu vot no era vinculant ( hi havia 6 més junt a ella que l’havien aprovat), i per tant, no es podia donar per nul el Ple.
Eixa sentència va eixir justament en el moment en el que seu espòs moria, fet que ens va doldre òbviament, i vam decidir que no era moment ni circumstancia per recorrir la sentència, com segurament haguérem fet en altres circumstàncies. Pensàvem i continuem pensat, que calia una ampla investigació del perquè del vot del PSOE a un PAI d’aquestes característiques. La situació de Sidro, i sobre tot, un nou escenari municipal de 10 regidors contra 1 en eixe tipus d’assumptes urbanístics feia absurd provocar la celebració d’un nou ple, on el resultat encara seria més positiu per als interessos de l’empresa adjudicatària del PAI Torre la Sal.
Eixa denúncia davant els tribunals, repetim, per intentar invalidar el seu vot, i no contra la seua persona, ha estat l’origen d’un odi visceral cap a la meua persona d’una persona a la que sempre he mostrat respecte, admiració i estima personal; desqualificacions de tot tipus, insults, i negació de la paraula des d’aquells moments.
És trist vore com hi ha qui barreja els assumptes personals i els polítics.
La resposta a tot açò va tindre lloc en el Ple del passat dissabte, quan arropada pels directrius, tècnics, i beneficiats per Marina d’Or que omplien el Saló de Plens de l’ajuntament, es va dedicar a fer un atac cap a la meua persona, amb arguments mentiders i sensibilistes, tocant temes escabrosos i inacceptables en un Ple. Jo personalment estic en política per intentar canviar les coses a millor, i no per aguantar “teatrillos” melodramàtics de qui, quan no té arguments per defensar el seu posicionament desautoritzat per la direcció nacional del seu partit, es dedica a fer el paper de vídua desvalguda i assetjada políticament per una mala persona sense escrúpols que poc més que li vol el pitjor en la vida, un espectacle molt trist, tristíssim.
Que estiga tranquil•la Sidro, que en els meus objectius personals no està assolir cap alcaldia, sinó intentar simplement que el poble siga un poquet millor. Ella ha perdut dos vegades consecutives, i qui sap quantes més, l’alcaldia... que continue provant, nosaltres ens conformem en tindre una veu crítica i constructiva en aquest desert que s’ha convertit la corporació.
Continuarem en la mateixa línia, malgrat els colps baixos i les actuacions d’opereta, en el nostre camí, denunciant alló que creguem irregular, ens amenace el PP o una desorbitada Sidro.
A nosaltres, al contrari que a tu, si ens agradaria poder-te haver col•locat de nou al front de l’alcaldia, encara que cada dia ens ho poses més difícil, les meues aspiracions personals són més ambicioses; un poble millor, no ocupar cap seient.


Carles Mulet i Garcia
regidor d’Esquerra Unida-l’Entesa a Cabanes