Contaminacions

Els carrers de Castelló, i imagine d’altres grans municipis de la província, semblen aquests dies un estrident barri de las Vegas, tot ple de llumenetes que en el que portem de mes anuncien eixa gran orgia del consum que és el Nadal, i demés festes de fartar. Llums que gasten tant quan els carrers vam de gom a gom de compradors/es compulsius, com quan només els recorre algun gat solitari o el camió de la replegada del fem. Fins a quin punt és necessari aquest consum bàrbar d’energia, i aquesta contaminació lumínica?. Quans anys fa que des de la ciutat de Castelló no es pot vore un cel estrellat?.
També han omplit la ciutat de ridícules banderoles amb el logo de “ Pasión por Castellón”, totes elles en perfecte castellà, un altra manera de gastar-se el diners públics en campanyes que no s’estén massa bé que es vol vendre, si telèfons mòbils o perfums per als Reis; ací podríem parlar de contaminació visual, perquè cal ser cutre.
Mentre, ara sembla a Alberto Fabra li ha entrat els tremolors per la condemna de l’alcalde de Vila-real Manuel Vilanova, per fer cas omís als sorolls, i ara on abans hi havia passotisme respecte les denuncies per contaminació acústica, hi ha promeses d’actuació; ja vorem els fets quins són. I és que molts alcaldes i demés fauna que ens governa, creu que només es deu a els grans empreses, i no a la salut dels ciutadans, perquè la permissivitat amb els diversos tipus de contaminacions, és incomprensible;.
Ppotser des de les seues confortables vivendes no han d’aguantar sorolls nocturns, però acàs ells no respiren el mateix aire que nosaltres?, per a quan les mesures contra la contaminació atmosfèrica?.